Pintures

Publish at Calaméo or browse others.

La decadència

Publish at Calaméo or browse others.

Decadència:Definició, Segles & Causes de l'afebliment de la llengua

Publish at Calaméo or browse others.

La Decadéncia

La Decadència

Moviment literari S.XVI :

El renaixement:

Significa la culminació del humanisme. Es caracteritza pel triomf del individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot allò que l’envolta. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen, l’estudi i codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’afecte per les llengües clàssiques i la curiositat de la pròpia historia.
La poesia renaixentista:
Gènere propi del Renaixement, temàtica com amor(idealització de la dona i insatisfacció amorosa del poeta alhora que el purifica)natura(marc mític i simbòlic)i mites clàssics grecollatins amb autors destacats con Pere Serafí (autor de 22 sonets, la majoria amorosos que utilitza la estètica i temàtica renaixentistes)i Joan Timoeda.
S’introdueix el sonet (composició estròfica,la qual va emprar per primera vegada Pere Torroella s.XV i conreada amb més intensitat per Pere Serafí més tard)
Poesia amorosa d’arrel popular,al S.XVI s’aprofiten les formes de la literatura popular ,Pere Serafí i Joan Timoeda(Valencia) son alguns exemples,el tema central es sempre l’amor .

Moviment literari S.XVII

El barroc:

Representa un trencament amb el renaixement ,s’endinsa en el pessimisme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència(la lletjor , el dolor,les contradiccions de l’anima humana)
La poesia barroca:
Temàtica de desengany i frustració, producte d’una gran crisi social. Comportava una temàtica diversa en la que destacaven el pas del temps i la mort,la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica,la caricatura tragicoburguesa de la existència i el pessimisme polític. Per expressar aquestos temes utilitzaven diversos recursos com l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic,obscuritat dels conceptes expressats),el contrast(entre els diversos temes anteriors),la deformació de la realitat(que comporta a la caricatura i successivament a la bellesa absoluta),l’abundor de cultismes i castellanismes(influencia del barroc castellà)i l’ús de figures retòriques. Els màxims representants d’aquest estil van ser Francesc Fontanella,la poesia del qual mostra les influències francesa i castellana,sobretot a l’estil i al lèxic i destacat per els seus coincidents amb el castellà i Francesc Vicent Garcia,poeta culterà i satíric,rector de Vallfogona ,on es mostren els 2 vessants de l’estil barroc, culte i grandiloqüent(explica la bellesa d’una dama amb elegància)i satíric i burlesc(burla a la seva majordoma esdentegada)

La Decadéncia

La Decadència

Moviment literari S.XVI :

El renaixement:

Significa la culminació del humanisme. Es caracteritza pel triomf del individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot allò que l’envolta. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen, l’estudi i codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’afecte per les llengües clàssiques i la curiositat de la pròpia historia.
La poesia renaixentista:
Gènere propi del Renaixement, temàtica com amor(idealització de la dona i insatisfacció amorosa del poeta alhora que el purifica)natura(marc mític i simbòlic)i mites clàssics grecollatins amb autors destacats con Pere Serafí (autor de 22 sonets, la majoria amorosos que utilitza la estètica i temàtica renaixentistes)i Joan Timoeda.
S’introdueix el sonet (composició estròfica,la qual va emprar per primera vegada Pere Torroella s.XV i conreada amb més intensitat per Pere Serafí més tard)
Poesia amorosa d’arrel popular,al S.XVI s’aprofiten les formes de la literatura popular ,Pere Serafí i Joan Timoeda(Valencia) son alguns exemples,el tema central es sempre l’amor .

Moviment literari S.XVII

El barroc:

Representa un trencament amb el renaixement ,s’endinsa en el pessimisme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència(la lletjor , el dolor,les contradiccions de l’anima humana)
La poesia barroca:
Temàtica de desengany i frustració, producte d’una gran crisi social. Comportava una temàtica diversa en la que destacaven el pas del temps i la mort,la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica,la caricatura tragicoburguesa de la existència i el pessimisme polític. Per expressar aquestos temes utilitzaven diversos recursos com l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic,obscuritat dels conceptes expressats),el contrast(entre els diversos temes anteriors),la deformació de la realitat(que comporta a la caricatura i successivament a la bellesa absoluta),l’abundor de cultismes i castellanismes(influencia del barroc castellà)i l’ús de figures retòriques. Els màxims representants d’aquest estil van ser Francesc Fontanella,la poesia del qual mostra les influències francesa i castellana,sobretot a l’estil i al lèxic i destacat per els seus coincidents amb el castellà i Francesc Vicent Garcia,poeta culterà i satíric,rector de Vallfogona ,on es mostren els 2 vessants de l’estil barroc, culte i grandiloqüent(explica la bellesa d’una dama amb elegància)i satíric i burlesc(burla a la seva majordoma esdentegada)

Treball Tirant lo Blanc(Amor)

L'amor a Tirant lo Blanc

A l'Tirant lo Blanc hi surten tres tipus d'amor diferent :
1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller
molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles.

2. L'amor profitós. Que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable.

3. L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.

L'amor d'aquestos tres que mès surt a l'obra es l'amor virtuòs ja que es l'amor al que pertany la parella protagonista de l'història, en Tirant i la Carmesina

Activitats

Hem mirat aquest llibre des de la perspectiva de l'amor i les parelles que hi surten al llibre

En primer lloc en Tirant i la Carmesina : pertanyen a l'amor virtuòs

En segon lloc l'Estefania i en Diafebus : pertanyen a l'amor vicòs.En aquesta parella es l'Estefania qui pren l'iniciativa de la relaciò.Si que està relacionat amb les altres relacions de la novela sobretot la d'en Tirant amb la Carmesina ja que la seva trobada va ser un esdeveniment de la trobada d'ells.

En tercer lloc en Ricomana i en Felip :pertanyen a l'amor profitòs,ja que Ricomana s'enamora d'en Felip per conveniencia.

En quart lloc l'Emperadriu i l'Hipòlit : pertanyen a l'amor viciòs

Per ùltim en cavaller Espèrcius i la seva dama : pertanyen a l'amor viciòs

Les mès reeixides han estat la d'en Tirant i la Carmesina i la de Estefania i en Diafebus i l'Emperadriu i l'Hipòlit

Opinions:

L'amor a Tirant lo Blanc ,constitueix un tema bàsic i essencial per l'obra , de fet l'obra d'aquest autor gira constantment en torn a això ,inclùs a les guerres (aquest fet es causa de l'importancia de l'amor a l'edat mitja tant a la vida quotidiana com a la literatura )i tambè es improtaqnt destacar que l'amor mès important , el dels protagonistes (l'amor virtuòs) ès un dels mès quotidians a la literatura d'aquest segle i tambè es el mès encertat per el final de l'obra

Guillem de Berguedà

La relació de Guillem de Berguedà amb Mataplana

A pesar del interès de l'aventuresca existència de Guillem de Berguedà i de la seva obra poètica, ens centrarem, en la relació de Guillem de Berguedà amb el Ripollès, amb Mataplana, molt concretament
Guillem de Berguedà, va deixar cinc poesies referides a un dels membres de la nissaga ripollesa dels Mataplana, adreçades a Ponç de Mataplana. Formen part del que Martí de Riquer nomena "poesia d'odi i d'escarni": "Guillem de Berguedà odià profundament els qui considerava els seus enemics i esmerçà tot el seu enginy, les habilitats dels seus art i la seva eficaç tècnica denigratòria per bescantar-los en manera pública i ostentosa. En foren víctimes el vescomte Ramon Folc de Cardona, assassinat finalment per ell mateix, i el seu successor Guillem, i ens han pervingut petits cicles de poesies seves destinades a la injúria, el blasme i la burla d'altres tres alts personatges del seu ambient: Pere de Berga, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i Ponç de Mataplana"

Sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana

Possiblement el sirventès que figura en més antologies de la literatura catalana sigui "Cansoneta leu e plana" (1172). Es tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana que es pot considerar modèlica en diversos aspectes. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessita traducció, és una mostra evident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom.



Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.


Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.





I encara un altre sirventès contra Ponç de Mataplana. En aquesta ocasió, tot continuant amb els temes de la composició anterior, Berguedà fa referència a una trobada entre tots dos, de la qual sortí malparat Mataplana, i afegeix al•lusions a la seva covardia, gasiveria i a les banyes que porta.



Amic Marquès, encara no fa gaire
que jo vaig fer de vos cançó graciosa i bona,
mes encara tinc la intenció de fer-ne una altra,
ja que el meu seny m'ho atorga i m'ho consent;
perquè a Sentfores veieren els meus enemics
la vergonya, l'afany i el dany que us vaig fer,
perquè al camp de n'Albert deixàreu l'elm per tribut:
si fóssiu calb tots us haurien vist la tinya.

Que jo vaig estar a punt de treure-us d'ambdós arçons
i us vaig empènyer amb la meva llança gascona
que al encorbar-vos, encara que sou fanfarró,
diu que us veié en Guillem de Savassona,
que per les bragues us tingueren per roí
els canonges i els burgesos de Vic.
Amic Marquès, així mala gota us neixi,
si pot ser, tingueu-ne millors per Pasqua.

Del torneig no us cal ufanar ni vantar
perquè no valgué tant com Rotllà a Saragossa:
i jo us confesso que no em cal preocupar,
que m'hauríeu mort si la llança no fos esmussada,
perquè clarament em donàreu tal cop sobre el front
que féreu riure en Guillem de Claramunt:
Tots els vostres amics cridaren: Mataplana!,
Fins que es recordaren que teníeu la mà inútil.

Amic Mataplana, si el cop haguéssiu pogut augmentar
haguéssiu mort aquell que els marits fa cornuts,
el cortès amant que les banyes sap fer créixer
i no tem clapit ni crit ni lladruc de gossa,
guerra ni feix, ni barrera ni ni pont,
sinó que està més content que granoteta en font,
la qual sense aigua no podria estar sana
més que jo sense amor un dia de la setmana.

Marquès, escrit porto al ferro de ma llança
que home sense fe no pot tenir cura;
i com que això és cert, podeu tenir-li por,
perquè més traidor que vós mai no nasqué;
fins i tot mon Sogre, que del Barcelonès
porta les claus d'enganys i deslleialtats,
comparat amb vós no sap ni la maçola d'una matraca:
perquè tots dos heu estudiat a la mateixa escola.


Ramon de Pau, recita el meu sirventès
a en Nas-de-corn, i no tinguis por,
perquè no hi ha més poruc d'aquí fins a França,
ni més covard, en el meu coneixement;
que cinc anys fa que no donà ni rebé cop
en l'escut d'or on és la dama,
ni en torneig no ribota ni dola,
sinó que té per boig qui malmet les seves armes

(Les poesíes estan raduides per entendreles)